Carta Oberta a la Comissió Europea

Català: Carta Oberta a la Comissió Europea

Des del 2020, els programes Next Generation Internet (NGI), part del programa Horizon Europe de la Comissió Europea, han sigut un mecanisme de finançament en cascada pel programari lliure en Europa (particularment amb les convocatòries de NLnet). Aquest any, d’acord amb l’esborrany de treball del programa Horizon Europe que detalla els programes de finançament de la Comissió Europea pel 2025, notem que Next Generation Internet ja no es menciona com a part del Cluster 4.

Els programes NGI han demostrat la seva força i importància en el manteniment de la infraestructura de programari Europeu, essent un instrument genèric pel finançament dels comuns digitals i per assegurar la seva sostenibilitat a llarg termini. Trobem aquesta transformació completament incomprensible, quan a més a més ha quedat demostrat que NGI és una manera eficient i eficaç per donar suport al programari lliure en general, des de les iniciatives més petites fins les més establertes. En aquesta diversitat de l’ecosistema recau la força d’innovació tecnològica Europea, i mantenir la iniciativa NGI per donar suport estructural als projectes de programari, que estan al cor de la innovació mundial, és clau per garantir la sobirania d’una infraestructura Europea.
Contràriament a la percepció popular, les innovacions tècniques sorgeixen més sovint de les comunitats de programació Europees, que no pas de les comunitats de programació nord americanes, i principalment neixen de organitzacions amb una estructura molt reduïda.

Prèviament el Cluster 4 assignava 27 milions d’euros a:

  • “Una Internet amb els humans al centre i alineada amb els valors i principis compartits comunment a Europa” (“Human centric Internet aligned with values and principles commonly shared in Europe”)
  • “Una internet pròspera basada en peces de construcció comunes creades amb NGI, que permeti un millor control de la nostra vida digital” (“A flourishing internet, based on common building blocks created within NGI, that enables better control of our digital life”)
  • “Un ecosistema estructurat de persones contribuïdores talentoses que impulsin la creació de nous comuns d’internet i l’evolució dels comuns d’internet existents” (“A structured ecosystem of talented contributors driving the creation of new internet commons and the evolution of existing internet commons”)

Amb aquests objectius com a bandera, ja són més de 500 projectes que han rebut finançament NGI en els primers 5 anys amb el suport de 18 organitzacions que administren aquests consorcis de finançament Europeus.

NGI contribueix a un ecosistema vast atès que la major part del seu pressupost està reservat per finançar terceres parts mitjançant convocatòries obertes (open calls). Estructurant els comuns que cobreixen internet en la seva totalitat, des de maquinari fins a aplicacions d’integració vertical, passant per virtualització, protocols, sistemes operatius, identitat digital o la supervisió de trànsit de dades. El finançament de terceres parts no es renova en el programa actual, cosa que deixarà nombrosos projectes sense recursos adients per la recerca i la innovació a Europa.

A més a més, NGI permet intercanvis i col·laboracions a tots els països de la regió Euro així com els “estats membres ampliats” (widening countries[1:1], es tracta actualment ambdós d’un èxit i un progrés en curs, tal com ho ha sigut el programa Erasmus abans nostre. NGI també contribueix a obrir i suportar relacions més prolongades en el temps que no pas únicament el finançament de projectes. NGI fomenta la implementació de projectes finançats com a projecte pilot, i tant mateix dóna suport a la col·laboració entre iniciatives, així com la identificació i reutilització d’elements comuns entre projectes, la interoperabilitat notablement en sistemes d’identificació, i estableix models de desenvolupament que combinen les diverses fonts de finançament a escales diferents a Europa.

Mentre els Estats Units d’Amèrica, China o Rússia destinen grans quantitats de diners públics i privats per desenvolupar programari i infraestructura que captura de forma massiva les dades dels consumidors, la UE no es pot permetre aquesta renúncia.
El programari lliure i obert, tal com ha estat suportat per NGI des del 2020, és per disseny la oposició als vectors potencials d’interferència estrangera. Ens permet mantenir les nostres dades locals i promoure una economia i gestió del coneixement de caire comunitària, permetent alhora col·laboració internacional.
Tot això és encara més indispensable en el context geopolític en que ens trobem actualment. El desafiament que representa la sobirania tecnològica és fonamental i el programari lliure permet adreçar-ho sense renunciar a la necessitat d’actuar per la pau i la ciutadania a tot el món digital.

Des d’aquesta perspectiva, us demanem urgentment reclamar la preservació del programa NGI com a part del programa de finançament del 2025.

Francès: Lettre ouverte à la Commission Européenne

Depuis 2020, les programmes Next Generation Internet (NGI), sous-branche du programme Horizon Europe de la Commission Européenne financent en cascade (notamment, via les appels de NLnet) le logiciel libre en Europe. Cette année, à la lecture du brouillon du Programme de Travail de Horizon Europe détaillant les programmes de financement de la commission européenne pour 2025, nous nous apercevons que les programmes Next Generation Internet ne sont plus mentionnés dans le Cluster 4.

Les programmes NGI ont démontré leur force et leur importance dans le soutien à l’infrastructure logicielle européenne, formant un instrument générique de financement des communs numériques qui doivent être rendus accessibles dans la durée. Nous sommes dans l’incompréhension face à cette transformation, d’autant plus que le fonctionnement de NGI est efficace et économique puisqu’il soutient l’ensemble des projets de logiciel libre des plus petites initiatives aux mieux assises. La diversité de cet écosystème fait la grande force de l’innovation technologique européenne et le maintien de l’initiative NGI pour former un soutien structurel à ces projets logiciels, qui sont au cœur de l’innovation mondiale, permet de garantir la souveraineté d’une infrastructure européenne. Contrairement à la perception courante, les innovations techniques sont issues des communautés de programmeurs européens plutôt que nord-américains, et le plus souvent issues de structures de taille réduite.

Le Cluster 4 allouait 27 millions d’euros au service de :

  • “Human centric Internet aligned with values and principles commonly shared in Europe” ;
  • “A flourishing internet, based on common building blocks created within NGI, that enables better control of our digital life” ;
  • “A structured eco-system of talented contributors driving the creation of new internet commons and the evolution of existing internet commons”.

Au nom de ces enjeux, ce sont plus de 500 projets qui ont reçu un financement NGI0 dans les 5 premières années d’exercice, ainsi que plus de 18 organisations collaborant à faire vivre ces consortia européens.

NGI contribue à un vaste écosystème puisque la plupart du budget est dévolu au financement de tierces parties par le biais des appels ouverts (open calls). Ils structurent des communs qui recouvrent l’ensemble de l’Internet, du matériel aux applications d’intégration verticale en passant par la virtualisation, les protocoles, les systèmes d’exploitation, les identités électroniques ou la supervision du trafic de données. Ce financement des tierces parties n’est pas renouvelé dans le programme actuel, ce qui laissera de nombreux projets sans ressources adéquates pour la recherche et l’innovation en Europe.

Par ailleurs, NGI permet des échanges et des collaborations à travers tous les pays de la zone euro et aussi avec les widening countries [1:1], ce qui est actuellement une réussite tout autant qu’un progrès en cours, comme le fut le programme Erasmus avant nous. NGI est aussi une initiative qui participe à l’ouverture et à l’entretien de relation sur un temps plus long que les financements de projets. NGI encourage également à l’implémentation des projets financés par le biais de pilotes, et soutient la collaboration au sein des initiatives, ainsi que l’identification et la réutilisation d’éléments communs au travers des projets, l’interopérabilité notamment des systèmes d’identification, et la mise en place de modèles de développement intégrant les autres sources de financements aux différentes échelles en Europe.

Alors que les États-Unis d’Amérique, la Chine ou la Russie déploient des moyens publics et privés colossaux pour développer des logiciels et infrastructures captant massivement les données des consommateurs, l’Union Européenne ne peut pas se permettre ce renoncement. Les logiciels libres et open source tels que soutenus par les projets NGI depuis 2020 sont, par construction, à l’opposée des potentiels vecteurs d’ingérence étrangère. Ils permettent de conserver localement les données et de favoriser une économie et des savoirs-faire à l’échelle communautaire, tout en permettant à la fois une collaboration internationale. Ceci est d’autant plus indispensable dans le contexte géopolitique que nous connaissons actuellement. L’enjeu de la souveraineté technologique y est prépondérant et le logiciel libre permet d’y répondre sans renier la nécessité d’œuvrer pour la paix et la citoyenneté dans l’ensemble du monde numérique.

Dans ces perspectives, nous vous demandons urgemment de réclamer la préservation du programme NGI dans le programme de financement 2025.