Ja comença a ser habitual que les autoritats judicials i policials de l’Estat activin els sistemes de bloqueig d’accés a certs continguts vinculats a moviments socials i polítics. Com funcionen exactament aquests sistemes?. Les operadores de telecomunicacions estan subjectes a la Llei General de Telecomunicacions, en aquest cas destaca l’article 39.2:

“Los operadores están obligados a realizar las interceptaciones que se autoricen de acuerdo con lo establecido en el artículo 579 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, en la Ley Orgánica 2/2002, de 6 de mayo, reguladora del control judicial previo del Centro Nacional de Inteligencia y en otras normas con rango de ley orgánica. Asimismo, deberán adoptar a su costa las medidas que se establecen en este artículo y en los reglamentos correspondientes”

Com veiem, les mesures censores són ordenades per les autoritats i executades pels operadors. Quan s’aplica a les xarxes que conformen Internet, aquesta potestat contradiu totalment el principi de neutralitat en que es va fonamentar Internet des dels seus inicis. Ja vam denunciar aquest fet l’any 2017 juntament amb d’altres organitzacions internacionals. En aquests dies els mecanismes censors s’han tornat a activar per impedir l’accés de la població a la iniciativa tsunamidemocratic.cat.

Des del punt de vista tècnic, aquests sistemes es poden dividir en tres tipus:

• DNS tampering: Quan ens connectem a Internet, habitualment ho fem a través d’un nom, per exemple forbiddendomain.net. Aquest nom cal que sigui traduït a una adreça IP per tal que puguem accedir als seus continguts. Aquesta conversió la fa el nostre dispositiu a través d’un servei de traducció de noms anomenat DNS. Si fem servir els servidors DNS que ens proporciona el nostre operador i aquest ha decidit bloquejar l’accés a forbiddendomain.net, el nom no serà traduït i per tant no podrem accedir-hi. Aparentment aquesta tècnica ha deixat de ser popular entre els operadors habituals perquè és fàcil de depassar, simplement canviant el servidor DNS que fa servir el nostre dispositiu.
• Segrest dels TLD: Els registradors de noms de màxim nivell (TLD) que estiguin sota jurisdicció espanyola (per exemple .cat), poden ser requerits a redirigir la resolució d’un subdomini a un servidor informatiu que impedeix l’accés als continguts del servidor censurat.
• Bloqueig HTTP/HTTPS: Aquesta modalitat de censura és més sofisticada i no es pot rebassar fàcilment. Quan accedim a un servei basat en el protocol HTTP/HTTPS (per exemple webs) el nostre dispositiu intercanvia uns missatges que informen al servidor del contingut que vol consultar. Aquests missatges són interceptats pels anomenats proxies transparents que l’operador té instal·lats a la seva xarxa. La connexió és redirigida a un servidor informatiu que impedeix l’accés als continguts del servidor censurat. La única manera de depassar aquest mecanisme és a través de VPN o tenir un operador que no apliqui aquestes restriccions.